Assassinat a l'Orient Express

 Annotation 
Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l'Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i aixo, les punyalades a la victima evidencien que algun dels passatgers ha comes un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d'un gran misteri; ningu no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circunstancia que impideix tambe que continui el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebe buit, passen a ser sospitosos. Una de les obres mes conegudes de l'autora britanica, publicada per primer cop el any 1934, ja es tot un classic, el maxim exponent de l'estil de l'autora.
 
 
  
 Agatha Christie 
  
 Assassinat a l'Orient Express 
  
Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l'Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i aixo, les punyalades a la victima evidencien que algun dels passatgers ha comes un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d'un gran misteri; ningu no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circunstancia que impideix tambe que continui el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebe buit, passen a ser sospitosos.
Una de les obres mes conegudes de l'autora britanica, publicada per primer cop el any 1934, ja es tot un classic, el maxim exponent de l'estil de l'autora.
ePUB v1.0
 RufusFire29.05.12
 
 
Agatha Christie, 1934
Titol original: Murder on the Orient Express
Traduccio: Johanna Givanel
 Personatges 
  
ANDRENYI (comte) i comtessa: Diplomatic hongares. ARBUTHNOT: Coronel de l’exercit angles en l’India. BOUC: Belga, director de la Compagnie Internationale des Wagons Lits i amic de Poirot des de molt de temps. CONSTANTINE: Metge. DEBENHAM (Mary): Companya de viatge. DRAGOMIROFF: Princesa russa. FOSCARELLI (Antonio): Venedor de la Ford. HARDMAN (Cyrus): Nord-america. HUBBARD: Anciana nord-americana, mestra. MACQUEEN (Hector): Secretari de Ratchett. MASTERMAN: Criat de Ratchett. MICHEL (Pierre): Encarregat del cotxe llit de l’Orient Express. OHLSSON (Greta): Infermera sueca. POIROT (Hercule): Detectiu, protagonista d’aquesta novel·la. RATCHETT (Samuel): Un milionari, assassinat en un dels vagons. SCHMIDT (Hildegarde): Donzella de la princesa.
 Primera part 
  
 Els fets 
  
 Capitol I 
  
 Un passatger important del Taurus Express 
  
Eren les cinc d’una matinada d’hivern a Siria. Al llarg de l’andana d’Alep estava aturat el tren que les guies de ferrocarrils designen amb el nom de Taurus Express. Aquest tren era format per un vago restaurant i cuina, un vago llit i dos vagons ordinaris.
Al peu de l’estrep del vago llit es trobava un jove tinent frances, amb vistos uniforme, el qual estava conversant amb un homenet embolicat fins a les orelles i del qual nomes eren visibles la punta del seu nas i les dues puntes del seu bigoti encarcarat.
Feia un fred intensissim i la missio d’acomiadar un distingit estranger, no es pot pas dir que fos envejable, pero el tinent Dubosc la complia valerosament. Els seus llavis no deixaven de pronunciar frases en el mes elegant frances. Tanmateix, desconeixia els motius del viatge d’aquell personatge. Naturalment, havia sentit certs rumors, com succeeix sempre en aquests casos. El general -el «seu» general- estava d’un humor que empitjorava cada vegada mes. I aleshores havia arribat, procedent d’Anglaterra, aquell belga. Durant tota la setmana s’havia notat una tensio estranya. I despres van succeir certes coses. Un oficial molt notable s’havia suicidat; un altre havia presentat la seva dimissio; i despres els rostres preocupats havien recuperat la seva tranquil·litat i havien desaparegut certes precaucions militars. I el general -el general del propi tinent Dubosc- semblava que s’havia rejovenit de deu anys.
Dubosc havia sentit part d’una conversa entre el seu general i l’estranger.
- Vos ens heu salvat, mon cher-deia el general, tot emocionat, tremolant-li el gran bigoti blanc-. Heu salvat l’honor de l’exercit frances. Heu evitat un gran vessament de sang! ?Com us puc agrair d’haver accedit a la meva requesta? Haver vingut de tan lluny…
A aquestes paraules l’estranger -per nom monsieurHercule Poirot- va contestar amablement, afegint la frase:
- ?Com voleu que oblidi que en certa ocasio vau salvar-me la vida?
Aleshores el general va contestar refusant tot el merit d’aquell favor que va fer en algun temps, i citant novament Franca i Belgica i l’honor i la gloria d’aquests dos paisos, van abracar-se cordialment i la conversa va donar-se per acabada.
Respecte al que havia passat, el tinent Dubosc encara era als llimbs, pero era l’encarregat d’acomiadar monsieurPoirot al Taurus Express i alla es trobava, complint-ho al peu de la lletra, amb tot el zel i la voluntat propis d’un jove oficial que te una brillant carrera en perspectiva.
- Avui es diumenge -va dir el tinent-. Dema, dilluns, a la tarda, ja sereu a Istanbul.
No era pas la primera vegada que havia fet aquesta observacio. Les converses en una andana, abans de la sortida d’un tren, sempre tenen un caracter de repeticio.
- Aixi ho espero -va respondre monsieurPoirot.
- Crec que penseu quedar-vos alla alguns dies.
-  Mais oui.Istanbul es una ciutat que no conec. Seria una llastima travessar-la solament… comme ca.
 MonsieurPoirot va fer petar els dits despectivament.