Assassinat a l'Orient Express

- … i aleshores la meva filla va dir: «De cap manera cal que s’imposin en aquest pais els metodes americans. Es natural que aquesta gent sigui indolent. No tenen per que correr». Aixo va dir la meva filla. M’agradaria que poguessin veure, vostes, que fa el nostre col-legi alla. Cal aplicar les nostres idees occidentals i ensenyar els orientals que les reconeguin. La meva filla diu…
El tren va introduir-se en un tunel. La veu monocorde va quedar ofegada pel soroll.
A la taula del costat, una de les petites, era assegut el coronel Arbuthnot, completament sol. La seva mirada estava fixada en el clatell de Mary Debenham. Tanmateix, no els hauria estat dificil d’estar junts. ?Per que no ho van fer?
Poirot va pensar que potser Mary Debenham s’hi va negar.
Una institutriu sap prendre precaucions. Les aparences son molt importants. Una noia que es guanya la vida cal que sigui discreta.
La seva vista va dirigir-se cap a l’altra banda del vago. Al capdavall, tocant a la paret, hi havia una dona de mitja edat vestida de negre, de cara ampla, sense expressio. Poirot va pensar que potser era alemanya o escandinava. Probablement devia esser una cambrera alemanya.
Despres d’ella venia una parella que enraonava animadament, molt junts, inclinats damunt la taula. L’home anava vestit amb roba anglesa de tweed,pero no era angles. Poirot nomes podia veure-li la part posterior del cap i part de les espatlles. Es veia, pero, que era un gran tipus. En aquell moment ell va girar el cap i Poirot li pogue veure el perfil. Era un home bell, d’una trentena de anys, que portava un gran bigoti ros.
La dona que era asseguda davant d’ell era una veritable criatura; devia tenir uns vint anys. Anava vestida amb una jaqueta negra, cenyida, faldilla tambe negra, brusa de seti de color blanc, i una toquemolt chicposada graciosament de costat. Tenia una bellesa molt original, la cara d’una gran pal·lidesa, grans ulls de color castany i cabells negrissims. Estava fumant amb un broquet molt llarg. Tenia unes mans delicades amb les ungles pintades de vermell viu. Duia penjada al coll una gran maragda muntada en plati. En la seva mirada i en la seva veu hi havia una gran coqueteria…
-  Elle est jolie… et chic-digue en veu baixa Poirot-. Marit i muller, oi?
 MonsieurBouc va assentir amb el cap.
- Ambaixada hongaresa, em penso -digue-. Una magnifica parella.
Nomes quedaven dues altres persones al menjador: el company de viatge de Poirot, MacQueen, i el seu amo, misterRatchett. Aquest estava assegut de cara a Poirot, que, per segona vegada, es va posar a estudiar aquella cara desconcertant, en la qual es barrejava la benvolenca amb l’expressio dels ulls, petits i cruels.
Sens dubte monsieurBouc va veure un canvi a l’expressio del seu amic.
- Esteu mirant el vostre animal salvatge? -va preguntar-li.
Poirot va assentir amb el cap.
Quan servien el cafe, monsieurBouc es va aixecar. Havia comencat a menjar abans que Poirot i havia ja acabat feia una bona estona.
- Retorno al meu compartiment -va dir-. Veniu despres i parlarem.
- Amb molt de gust.
Poirot va prendre el seu cafe i va demanar una copa de licor. El cambrer anava passant de taula en taula amb la seva caixeta de diners, cobrant les consumacions. La dama vella americana es va planyer amb la seva veu estrident i monotona.
- La meva fila va dir-me: «Porta un talonari de xecs i no tindras cap maldecap». Pero no succeeix aixi. Carreguen un deu per cent de propines pel servei i m’han cobrat fins i tot una ampolla d’aigua mineral. I ni tan sols tenen Evian o Vichy, cosa que em sembla molt estranya.
- Estan obligats a servir aigua del pais -va explicar la senyora de la cara de be.
- Be, pero em sembla molt rar. -La dona va mirar contrariada el petit munt de moneda posat damunt la taula, al seu davant-. Mirin que em donen: dinars o una cosa semblant. Unes porqueries sense cap valor. Ja ho deia la meva filla…
Mary Debenham va enretirar la seva cadira i es va aixecar, fent una salutacio amb el cap a les altres dues dones. El coronel Arbuthnot tambe es va aixecar i la va seguir. La dama americana va recollir la seva menyspreada moneda i es va retirar, seguida per la senyora de cara de be. El matrimoni hongares ja havia marxat. El vago restaurant havia quedat buit, exceptuant Poirot, Ratchett i MacQueen.
Ratchett digue unes paraules al seu company, el qual va aixecar-se i va abandonar el menjador. Despres s’aixeca ell tambe, pero en lloc de seguir a MacQueen, va seure, inesperadament, a la cadira que hi havia davant Poirot.
- Faria el favor de donar-me un llumi? -li digue. La seva veu era suau, lleugerament nasal-. El meu nom es Ratchett.
Poirot va fer una lleugera inclinacio. Despres es fica la ma a la butxaca i va treure una capsa de llumins, que va donar a l’altre. Aquest la va agafar, pero no va encendre’n cap.
- Suposo que tinc el gust de parlar amb monsieurHercule Poirot. M’equivoco?
Poirot torna a fer una inclinacio.
- De cap manera. Ha estat voste ben informat, monsieur.
El detectiu tenia consciencia que els ullets de l’altre el miraven inquisitivament.
- En el meu pais -va dir- anem al gra rapidament. MonsieurPoirot, necessito que voste emprengui un treball per a mi.
Les celles de monsieurHercule Poirot s’alcaren lleugerament.
- La meva clientela, monsieur,avui dia es molt limitada. M’ocupo de molt pocs casos.
- Ja m’ho han comunicat monsieurPoirot. Pero aquest cas significa molts de diners. -I va repetir la frase amb la seva veu suau i persuasiva-: Molts de diners.
Hercule Poirot va guardar un o dos minuts de silenci.
- ?Que desitja que faci per a voste, mister… misterRatchett? -va preguntar.
 - MonsieurPoirot, jo soc un home molt ric, un home riquissim. Els homes que estan en la meva situacio tenen molts d’enemics. Jo tinc un enemic.
- Nomes un?
- Que vol dir, exactament, amb aquesta pregunta? -pregunta Ratchett, sorpres.
-  Monsieur,segons la meva experiencia, quan un home esta en situacio de tenir enemics, generalment no es redueixen a un de sol.
Ratchett va semblar que es tranquil·litzava amb la resposta de Poirot. I respongue rapidament:
- En efecte, soc del mateix punt de vista. Enemic o enemics, tant se val, no te importancia. El que si que en te, es la meva seguretat.