Assassinat a l'Orient Express

- Quan ha passat pel meu costat, en el restaurant -va contestar finalment-, he sentit una sensacio molt curiosa. Ha estat com si un animal salvatge (un animal salvatge!, compreneu?) m’hagues passat frec a frec.
- I, tanmateix, a primera vista te un aspecte dels mes respectables.
-  Precisement!El cos…, la gabia… es el mes respectable, pero l’animal salvatge es veu a traves dels barrots.
- Teniu una imaginacio, mon vieux!-respongue monsieurBouc.
- Potser si. Pero no puc treure’m del cap la impressio de maldat que ha passat al costat meu.
- Aquest respectable america?
- Aquest respectable america!
- Be -digue alegrement monsieurBouc-, deveu tenir rao. Hi ha molta maldat en el mon.
En aquell moment va obrir-se la porta i va apareixer el conserge, el qual es dirigi cap a ells. Semblava intranquil.
- Es extraordinari, senyor -digue a Poirot-. No hi ha ni un sol llit de primera classe, lliure, en el tren.
-  Comment?-va exclamar monsieurBouc-. ?En aquesta epoca de l’any? Sens dubte deu viatjar un grup de periodistes o de politics.
- No puc dir-li-ho, senyor -respongue el conserge, adrecant-se, respectuosament, a monsieurBouc-. Pero el cas es que no n’hi ha cap.
- Esta be. -I adrecant-se a Poirot-: Estigueu tranquil, amic meu. Ja ho arreglarem d’una manera o altra. Sempre ens reservem algun compartiment, el numero setze que no esta compromes. El conductor se n’ocupara. -Va somriure i mira el seu rellotge-. Veniu, es hora de marxar.
A l’estacio monsieurBouc va esser saludat respectuosament pel conductor del vago llit, uniformat de color marro.
- Bona nit, senyor. El seu compartiment es el numero u.
Va cridar els maleters i aquests acostaren llurs carretons plens de bagatges cap al vago que portava el retol de la seva destinacio:
«Istanbul-Trieste-Calais»
- Crec que viatja molta gent, avui; es cert?
- Es increible, senyor. Tothom ha escollit aquesta nit per a viatjar!
- Malgrat tot, cal que cerqui un compartiment per a aquest senyor. Es un gran amic meu. Se li podria donar el numero setze.
- Esta ocupat, senyor. Ja li ho he dit: anem plens…, plens de gom a gom.
- Pero que passa? -va preguntar monsieurBouc, impacient-. Hi ha alguna conferencia? ?Alguna assemblea?
- No, senyor. Es purament casual. Es veu que la gent s’ha encapritxat per viatjar aquesta nit.
 MonsieurBouc va iniciar un gest de disgust.
- A Belgrad -digue- enganxaran el vago llit procedent d’Atenes, aixi tambe el Bucarest-Paris, pero el cas es que no arribarem a Belgrad fins dema a la tarda. El problema es per a aquesta nit. ?No hi ha cap segona classe lliure?
- Hi ha una segona classe lliure, senyor.
- Be, aleshores…
- Pero es tracta d’un compartiment per a senyores. Hi ha, ja, una alemanya en el compartiment; es una cambrera.
-  La, la,aixo es molt delicat -remuga monsieurBouc.
- No us preocupeu, amic meu -li digue Poirot-. Puc viatjar perfectament en un vago ordinari.
- De cap manera. De cap manera. - MonsieurBouc s’adreca, de nou, al conductor-. ?Ha arribat ja tothom?
- Nomes manca un viatger.
El conductor va parlar lentament i amb titubeig.
- Quin llit es?
- El numero set de segona classe. El viatger no ha arribat encara i manquen nomes quatre minuts per a les nou.
- Qui es?
- Un angles. -El conductor va consultar la seva llista-. Un tal misterHarris.
- Es un nom de bon presagi -digue Poirot-. Recordo Dickens. MisterHarris no arribara.
- Col·loqui l’equipatge de monsieural numero set -ordena monsieurBouc-. Si arriba aquest misterHarris caldra dir-li que es massa tard…, que els llits no poden quedar retinguts tant de temps… Ja ho arreglarem d’una manera o d’una altra. ?Per que preocupar-se per un misterHarris?
- Com vulgui el senyor -digue el conductor.
El conductor va parlar amb el maleter de Poirot i li va donar les instruccions per tal que portes els bagatges al seu lloc. Despres es feu cap a un costat perque Poirot puges al tren.
-  Tout a fait au bout, monsieur-li digue-. El penultim compartiment.
Poirot va anar passant pel passadis amb forca dificultat, ja que la majoria dels viatgers eren drets al passadis.
Els polits pardonsde Poirot s’anaven succeint amb regularitat de rellotge. Finalment va arribar al compartiment indicat. Al seu interior, col·locant un maleti, va trobar el jove america de l’Hotel Tokatlian.
Va posar mala cara en veure Poirot.
- Perdoni -va dir-li-. Em sembla que s’ha equivocat. -Aleshores, en un frances molt primari-: Je crois que vous avez un erreur.
Poirot va contestar en angles:
- Sou misterHarris?
- No. El meu nom es MacQueen. Jo…
Pero en aquell moment la veu del conductor del vago llit es va deixar sentir darrera Poirot.
- No hi ha cap mes llit en el tren, monsieur.Aquest senyor cal que s’instal·li aqui.
Mentre parlava va obrir la finestra del passadis i va comencar de pujar els bagatges de Poirot.
Poirot va observar, amb una certa diversio, el to d’excusa de la seva veu. Sense cap dubte li devien haver ofert una bona propina si procurava que la cabina no fos ocupada nomes que per aquell viatger. Pero fins i tot la mes esplendida propina no te eficacia si el director de la Companyia es a bord i dona ordres.
El conductor va sortir del compartiment despres d’haver col·locat al seu lloc totes les maletes.
-  Voila, monsieur-digue-. Tot ha quedat arreglat. La seva llitera es la de dalt, la numero set. Sortiriem dintre un minut.
Va desapareixer rapidament pel passadis. Poirot va tornar a entrar al seu compartiment.
- Un fenomen que he vist molt rares vegades -va comentar alegrement-. Un conductor de vago llit que s’ocupa, personalment, dels bagatges! Es inaudit!